diumenge, 11 de gener de 2009

Escalada cascades gel a Bielsa II

Viatge a Bielsa, ja amb la majoria de les cascades formades i temperatures de fins -12º. Varem participar Natxo Gómez, David Terol, Carles Vilaplana i jo. Els dies 11-12-13 de Gener. El dia 12 vàrem accedir al vall de Barrosa per el camí de les antigues mines de plata, i altres minerals. La pujada es molt còmoda ja que primer munta fort i després va guanyant altura molt poc a poc al mateix temps que el vall es fa més ample. La idea era escalar la famosa Oceano Pacífico, una de les millors cascades de la zona però el nostre proposit es va vorer ‘truncat’ quan quasi arribant vam vorer que davant de nosaltres hi havia una cordada de 3 escaladors preparant-se per escalar-la. Haguérem pogut ficar-se darrere d’estos però sembla una imprudència ja que en l’escalada en gel cauen blocs del tamany de coca-coles de 2 litres i tenint en conter que nosaltres érem 4 a l’hora de baixar prodiem enjuntar-se en una reunió més de 5 persones la qual cosa es una bojeria. Per tal cosa i seguint ressenyes d’aquestos escaladors (que el dia anterior els va passar el mateix, massa sol·licitada) vàrem escalar la cascada situada a l’esquerra d’aquesta, anomenada Espluca, de dificultats similars, però amb una linea que donava respecte, per lo menys des de baix. Es una cascada de 4 llargs on normalment s’escalen 3 però amb dues tirades, que es el que vàrem fer. La Cascada es una ‘goulotte’ (camí estret de gel entre parets de roca) molt estètica. Començava amb una tirada de uns 20 de una zona de uns 85º amb ressalte en l’eixida i després una zona més fàcil de 65º fins la reunió. El següent llarg ja era dins de la goulotte amb un començament tècnic de 90º d’inclinació on suarem tinta per poder ficar els segurs, tot seguit trobem una zona mantinguda de 80-85º fins la reunió, una reunió un tant incomoda i degut a les baixes temperatures, un xicotet infern gelat per a mi que vaig arribar el primer i vaig tenir que estar molt de temps penjant com una ‘botifarra’. Després vàrem rapelar per la cascada i caminet cap a baix fins al cotxe. De camí ens vam trobar am la quriosa formació de molsa que semblava ser la cara d’una persona amb barba ¿una aparició de Deu, per a Iker Jimenez?. Vàrem acabar a Bielsa per menjar-se un plat de monjetes amb botifarra i pato. Al dia següent vam anar a la boca nord del túnel. En aquesta zona totes les cascades estaven formades i en condicions òptimes. Vàrem escalar en l’anomenada ‘La Dorada’ en la qual vam realitzar quatre variants des de 2º grau fins a 4+, es a dir inclinacions des de 60º graus fins 90º. Feia prou vent i molt de fred.

Cap comentari:

Publica un comentari